Quantes persones tenen epilèpsia?

Segons l’estudi Epiberia de la Sociedad Española de Neurología (SEN), al capdavant del qual està el Dr. Pedro Serrano, en Espanya hi ha 704.533 casos d’epilèpsia (una prevalença de 18 casos per cada 1000 habitants). Aquestes xifres són clarament superiors als 400.000 de l’estimació que hi havia abans de la publicació d’aquest estudi, la qual cosa deixa clar que moltes persones no fan conéixer eixa condició. Qualsevol persona amb cervell pot tenir epilèpsia.

Pot aparéixer en qualsevol edat. És de veres que tres de cada quatre persones que la tenen comencen a tenir crisis abans dels 15 anys d’edat, per tant la infància és l’edat en què més sovint comença a manifestar-se eixa condició. La segona franja d’edat en què l’epilèpsia afecta a més persones se situa a partir dels 60 anys i, en molt casos, l’origina un accident cerebrovascular.

Si tinc una crisi epilèptica, tinc epilèpsia?

Moltes persones poden patir una crisi epilèptica aïllada, a vegades, a  conseqüència d’una hipoglucèmia, després d’un  traumatisme cranial, per falta de son, febre, alteracions de sodi, per algun medicament,… Així, quan es pot saber la causa d’eixa crisi aïllada i evitar-la, no es considera que eixa persona en tinga, d’epilèpsia. Tanmateix, quan s’identifica, per la història clínica i proves diagnòstiques, que el seu cervell pot tenir crisis repetides, es considera que eixa persona té epilèpsia.

Quasi la mitat de les persones amb epilèpsia no tenen cap alteració visible en el cervell ni cap causa que explique el seu origen (epilèpsia idiopàtica). També qualsevol malaltia o accident que afecte a l’escorça cerebral pot causar epilèpsia (infeccions, traumatismes cranials, tumors, quists, trombosis i hemorràgies cerebrals).

Quan vam acudir a la consulta de Neurologia?

Quan acudim al nostre neuròleg, la part fonamental en el procés diagnòstic d’epilèpsia és la descripció de la crisi. Aquesta informació ha d’obtenir-se tant del pacient, com dels altres observadors presents en el moment de la crisi. Per tant, és molt important acudir al neuròleg acompanyat  per la persona que l’haja presenciada, amb la intenció de poder explicar les circumstàncies en què es va produir, l’estat de consciència, els símptomes (motors, sensitius, sensorials, automatismes…), la durada aproximada de les crisis i com s’ha recuperat.

També és important la història mèdica familiar i personal des del naixement, la qual pot orientar-nos cap a la causa de l’epilèpsia.

Per a localitzar els focus on es produeixen aquestes descàrregues que provoquen les crisis, els neuròlegs poden prescriure proves complementàries, com ara, l’ECG (electroencefalograma), ressonància magnètica, escàner,… Com que la tecnologia mèdica avança dia rere dia, es precisen més aquests instruments i n’apareixen, de nous, que ajuden al diagnòstic de l’epilèpsia i a encertar amb el tractament idoni.

¿Quins tractaments hi han per a l’epilèpsia?

El més emprat és el farmacològic. Aproximadament el 70% dels pacients controlen les crisis amb la medicació. En la mesura que siga possible, els metges tracten d’evitar les crisis amb només un medicament (monoteràpia). No obstant això, algunes persones pot que necessiten prendre’n uns quants (politeràpia). N’hi han que tenen present que no tots els fàrmacs funcionen amb tots els tipus d’epilèpsia. En algunes classes d’epilèpsia, i sempre sota la recomanació del metge, hi ha la possibilitat de deixar la medicació.

Quan el pacient ha pres diversos fàrmacs sense èxit, es considera que la seua epilèpsia és refractària.

Els medicaments per a l’epilèpsia tenen efectes secundaris. Alguns hi estan relacionats amb la dosi i els pacients s’hi tornen més propensos a mida que n’augmenta. N’hi han, d’efectes, sense relació amb la dosi de medicació i, normalment, apareixen al principi de la seua presa.

N’hi han altres teràpies, com ara, la cirurgia. No tots els tipus d’epilèpsia poden operar-se, però és una esperança per a les persones amb epilèpsia refractària.

També hi ha la dieta cetogènica, la qual s’empra més per als xiquets. I l’estimulador vagal, en què s’introdueix un cable subcutani des del cervell pel nervi vague i impulsa impactes elèctrics. Mantenim l’esperança que la recerca produesca en el futur teràpies noves per a alliberar de les crisis a totes les persones amb epilèpsia.

Aquesta entrada també és disponible en / Cas.